Vagi per endavant que la resolució del procés de "negociació" d'Alexis Tsipras amb la Troika em va deixar una mica fred, degut a que les meves expectatives eren una trencadissa de Grècia amb la Troika arrel de "l'OXI" manifestat pel poble Grec a la Consulta Popular impulsada pel mateix Tsipras.
Aquests díes he llegit de tot sobre aquesta "negociació"...
Per una banda, persones afins a Syriza que intentaven informar dels detalls dels acords adoptats per Tsipras.
Per altre, persones properes a la ideologia a Syriza que han preferit titllar a Tsipras de culpable per tal de seguir reclamant el seu paper únic de "revolucionaris".
I per últim, neoliberals convençuts i fans de la Merkel, que han intentat enfonsar a Tsipras per tal que no despunti qualsevol altre Projecte electoral sorgit de la ciutadania.
Però si anem una mica enrera, recordarem què ha passat a Grècia:
-Syriza creix a Grècia amb l'augment de l'incorformisme ciutadà davant les polítiques d'austeritat imposades per la Troika.
-Syriza guanya les darreres Eleccions Gregues amb el 36'3% dels vots i 149 diputats al Parlament (a dos diputats de la majoria absoluta).
-D'acord amb les línies traçades per Syriza, i davant l'ultimàtum de la Troika perquè Grècia pagués el deute acumulat per la gestió dels governs anteriors, Tsipras impulsa un Referèndum per preguntar al poble Grec si vol acceptar un tercer rescat amb les consequents mesures d'austeritat extrema de la Troika.
O sigui... Un vertader exercici de democràcia per saber la opinió del poble davant una decisió de tal transcendència que, tot i que pels mitjans al servei del neoliberalisme era un pas enrera, per mi va ser un gran pas endavant en la necessaria confrontació de dos models (Austeritat Vs Ciutadania).
-El poble grec diu NO a la Troika (OXI) en més d'un 60% dels vots, obrint així un nou panorama de negociació de Tsipras amb Àngela Merkel.
-El fins llavors Ministre d'economia Grec, el Sr. Varoufakis, dimiteix per tal de no entorpir en les negociacions degut a que és "mal vist" entre els submissos dirigents europeus.
-La pressió dels Mercats Europeus creix fins al punt de provocar un "corralito" grec per tal de posar la opinió pública en contra de la "bogeria" impulsada per Tsipras.
-La majoria de la opinió pública posa accent en el fet que els Grecs "només " poden treure 60€ al dia, i obvien que gran part de la ciutadania Grega no tingui diners que treure.
-La pressió de la Troika creix fins al punt que Tsipras es veu cada cop més sol davant una negociació que definirà el futur de Grècia i marcarà una tendència en la política Europea.
-Finalment, Tsipras accepta el tercer rescat i la majoria de les consequents mesures d'Austeritat imposades per la Troika, tot i que esponja la duresa de les mesures preteses pels ministres de Finances de l'ala dura de la Unió Europea i evita una sortida de l'Euro que, segons el mateix Tsipras, seria la mort en vida del país però que personalment veig com la única via de ruptura amb l'austeritat i l'esclavatge del deute.
-Hi ha manifestacions ciutadanes per evitar l'aprovació al Parlament Grec de l'acord de Tsipras amb la Merkel, les quals no aconsegueixen frenar el compliment d'un acord que trenca l'estructura de Syriza degut als més de 40 vots en contra de diputats de dins de la mateixa formació, i posa sobre la taula la necessitat de convocar Eleccions anticipades per posar en mans de la gent la continuitat de Tsipras al capdavant del País.
És llavors quan la Troika assaboreix la seva "victòria" fonamentada en la divisió de Syriza i la opinió pública, i l'aprofitament d'aquesta divisió per debilitar la figura del líder de Syriza, i observa com la mateixa esquerra europea critica majoritàriament un Tsipras "massa tou" en la negociació posterior a la demanda del poble Grec de sortir de l'Euro i trencar amb l'Austericidi impulsat per la Troika.
Governants com el mateix Rajoy s'afanyen a advertir al poble que no donguin suport a "propostes populistes que vagin en la linia de Syriza" (referint-se a PODEMOS), ja que ha quedat "demostrat" que son aventures que no porten enlloc més que a corralitos (intentant així que no hi hagi rèpliques a d'altres països del Sud d' Europa que desemboquin en un efecte dominó anti-austericidi).
Hi ha por a que es trenqui l'Statu quo... I la por provoca agressivitat per protegir cada tall del pastís al preu que sigui, encara que la ciutadania s'en vegi perjudicada.
I davant d'aquest panorama, faig les següents reflexions:
-No hi ha ningú que valori que Syriza ha fet molt més en la lluita contra la Troika, que el que mai ha fet qualsevol altre Partit Polític europeu?
-No és ridícul que aquells que només aspiren i es conformen a ser oposició no respectin opcions que plentegen la ruptura des del poder, enlloc de criticar a aquells que han demostrat l'ambició de Guanyar i la valentia de Governar?
-No ha quedat clar que Syriza ha obert un camí d'enfrontament amb l'austeritat, però que es necessiten més Governs Europeus que hi donguin suport i facin front comú vers la Troika?
-No s'ha obert un debat a Europa que fins ara era inimaginable?
Hi ha articles que expliquen que Grècia encara no ha estat derrotada, i d' altres que adverteixen que els següent serà Espanya.
Jo, sincerament, dubto que Tsipras s'hagi tirat a la piscina sense un PlaB ja que si no el tingués seria un autèntic "farol" i, tot i que la política és moltes vegades com el pòker, a aquests nivells no pots jugar tant fort amb males cartes.
Però hi ha un tema que em té especialment esperançat... S'ha obert un debat a Europa fins ara tabú, com és el de preguntar-se si el camí de l'austeritat ens porta a algun lloc i si el deute l'ha de pagar íntegrament el poble.
I tot i que aquest és el debat que ens portarà a la ruptura amb la Troika, cal ser conscients que fa falta de molta més força per plantar cara a la Merkel.
Cal que siguem més països governats per persones disposades a preguntar a la ciutadania si vol seguir com fins ara...
Cal un front comú...
Cal més democràcia...
Calen més Alexis Tsipras. I cal que aquests no estiguin sols.
És per tot això que sòc optimista i estic convençut que SÍ QUE ES POT!!!
Perquè el camí ja està traçat.
Perquè la lluita continua...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada