#JoVaigAmbGrècia

Avui Diumenge 5 de Juliol de 2015, refrèndum a Grècia per preguntar a la ciutadania si s'accepten les condicions del rescat imposades per la Troika o bé es nega a pagar el deute i, per tant, surten de l'EURO.

Tot aquest procés fins arribar al referèndum ha estat ple de polèmica.
Resulta ser que Syriza, amb Alexis Tsipras al capdavant, va guanyar les darreres Eleccions Gregues amb el discurs de fer front a la Troika. I ara està fent el que ja deia... Davant l'ultimàtum dels Mercats perquè pagui el deute, agafa en Tsipras i decideix preguntar al poble Grec si ho ha de fer o no.
Democràcia segons uns quants...
Bogeria segons uns altres.

Diuen alguns economistes que la economia Grega representa l' 1 o el 2 % del Producte Interior Brut (P.I.B) Europeu. 
Llavors.., perquè tant de rebombori davant la possibilitat que Gècia surti de l' EURO?
Doncs perquè aquest tema ha traspassat qualsevol interès econòmic, i està essent tractat a nivell polític.

El plantejament de Syriza està centrant l'atenció de la ciutadania de països pertanyents a la zona EURO, que es comencen a preguntar si la Eurozona és tant fantàstica com se'ns ha volgut fer veure.

Vivim en un sistema a on es privatitzen els beneficis i es nacionalitzen les pèrdues de l'activitat econòmica de les "grans" empreses (banca, constructores, energètiques, etc).
Per salvar el cul d'aquestes "grans" empreses s'ha carregat a la ciutadania d'un deute, l'interès del qual ja és inassumible i perpetu.
 
Llavors, cal preguntar-se... És legítim fer assumir un deute a la ciutadania, si aquesta no ha estat mai preguntada si es volia seguir endeutant per no deixar caure, per exemple, el sistema bancari?
És viable que el poble es continui menjant sistemàticament els marrons derivats de les males decisions preses, d'esquenes a la ciutadania, en un sistema democràtic obsolet i arcaicament representatiu?
No convé preguntar-se si cal acabar amb això?
No cal veure que aquest sistema està acabat i que el poble no ha de seguir pagant aquesta "festa" neoliberal?

Davant aquestes preguntes, potser que la gent desperti del MÀTRIX a on està inmers...
Davant les possibles respostes, potser que la gent pensi que no li agrada el sistema a on està "abduït".

Llavors, i davant aquesta possibilitat, n'hi ha que no els convé que la ciutadania pensi oi? 
Doncs per fer-ho, la Troika es dedica a escampar, a través dels seus mitjans "informatius" afins, el discurs de la por del que podria passar si Grècia surt de l'EURO. 

Darrerament, al Grup Godò o la mateixa CCMA estem sentint que Tsipras fa un pas enrera convocant el referèndum (quan per a mi és un pas endavant), que el corralito Grec és consequència de la possible sortida de Grècia de la zona EURO (quan és una manera que tenen els Mercats de fer pressió al poble Grec , a través de la butxaca, perquè dubtin del què fer i abandonin un Govern Grec que necessita més que mai del suport de la ciutadania), i que el poble Grec ens deu uns 600€ a cadascun dels ciutadans Espanyols pels anteriors rescats (com si Bankia no ens devés 1.800€ a cada espanyol pel rescat que va tenir anys enrera).

Però què hi ha de realitat i de mentida en tot això?

Segons diu Arcadi Oliveres en una entrevista a Vilaweb, "...Abans de l'euro, si Grècia, Espanya o Itàlia volien un crèdit anaven al banc de l'estat i els el donava. En canvi, ara han d'anar al BCE i, com que aquest tampoc no el pot concedir als estats, el crèdit el donen els cinc-cents bancs privats que hi ha a Europa, que l'acaben cobrant a un interès d'un 6% o un 7%. Això només té un nom: estafa. Sense l'euro, Grècia es deslliuraria d'això...". 
I davant el discurs del que suposaria pels contribuents espanyols assumir el deute Grec, hi afegia "...si l'estat espanyol perdonés el deute al tercer món hi hauria una mancança d'ingressos que equivaldria al 10% del frau fiscal espanyol".

Així doncs, perquè hi ha opinions tant oposades?
Perquè hi ha dos bàndols tant definits?
Doncs, precisament, perquè això és una guerra...

La possibilitat que Grècia surti de l'EURO i que no passi res del que alerta la Troika, pot fer que la ciutadania d'altres països Europeus es plantegi que el seu país sigui el següent a plantar cara al neoliberalisme liderat per Angela Merkel.

I la Troika intentarà evitar de totes les maneres possibles que hi hagi qualsevol espurna que encengui el foc de la revolució ciutadana.

A Espanya, per exemple, l'èxit o fracàs de Syriza condicionarà el resultat Electoral de PODEMOS.

Si el Referèndum té com a resultat un enfrontament ciutadà davant els Mercats, el discurs del canvi tindrà recorregut i, el que és més perillòs pels Partits conservadors, un precedent a Europa.
Si el Referèndum té com a resultat que els Grecs abaixin el cap i provoquin la dimissió d'Alexis Tsipras al capdavant del Govern Grec, els Partits conservadors repetiran continuament que les aventures polítiques no son bones, i que a Grècia ha quedat "demostrat".   

I a les Eleccions Catalanes del 27 de Setembre, també hi haurà influència del resultat del Referèndum Grec (el qual, per cert, no compta amb l'aprovació de Convergència Democràtica de Catalunya els quals han fet bandera del "Dret a decidir dels pobles"), ja que a més del component identitari en les opcions Electorals hi hauran propostes que donguin protagonisme a aspectes més socials i de trencament amb el sistema actual.

Així doncs.., tot depèn de Grècia. 
I és per això que totes les mirades estan posades en el resultat del Referèndum d'avui.
És per això que la Troika han desembarcat els seu "exèrcit" a les costes Gregues, carregat de discursos demagògics i de la por. 

I el poble Grec haurà de decidir què és més greu...
Que només pugui treure 60€ del caixer cada dia, o que en deu díes hi hagi gent que ja haurà tret tot el seu sou.

Esperarem què passa amb el Referèndum tot i que, independentment del resultat, el canvi ja és una realitat...

OXI a la Troika!!!!
Visca el Poder Popular!!!